Psicologia clínica adults

Ansietat


Podem dir que l’ansietat és una resposta normal i adaptativa que prepara el cos davant de situacions reals o imaginàries, que prepara al organisme per reaccionar davant d’una situació de perill real o imaginària.

Segons el manual de trastorns mentals DSM-V, classifica els trastorns d’ansietat en:

  • Trastorn d’ansietat per separació
  • Mutisme selectiu
  • Fòbia específica
  • Fòbia social
  • Transtor de pànic
  • Agorafòbia
  • Transtorn d’anisetat generalitzada
  • Transtorn d’ansietat induït per substàncies/medicaments
  • Transtorn d’anseitat degut a una altra afecció mèdica
  • Altres transtorns

En que ens pot ajudar la psicoteràpia?

La psicoteràpia ens oferirà un acompanyament per superar la por. Farem front a aquesta por que ens oprimeix modificant gradualment el pensament i la conducta, entrenant la ment i canviant les emocions que ens perjudiquen, aprendrem a ser conscients dels pensaments desagradables, deixant-los passar i ens convencerem de que després vindrà un pensament positiu, i farem l’exposició a les situacions de por o angoixa.

DEPRESSIÓ


La depressió es un estat en el qual la persona se sent trista, sense ganes de fer res, pateix canvis d’humor, deixa de gaudir del que habitualment feia, se sent irritable, ansiosa, li costa conciliar la son, es desperta sovint, els seus pensaments solen ser pessimistes, i moltes vegades tenen un sentiment de culpabilitat.

Hi ha diversos factors que poden influir a generar una depressió aquests poden ser biològics, genètics, d’aprenentatge, ambientals. 

La vulnerabilitat de cada persones a patir una depressió és diferent i també pot estar influïda per haver patit o no experiències traumàtiques durant la infància, com abusos, “bulling” o pèrdues significatives.

La Teràpia Cognitiva Conductual ha demostrat ser molt efectiva en el tractament de la depressió, amb l’ajut del terapeuta i mitjançant l’aprenentatge i la reestructuració cognitiva el subjecte aprendrà a desenvolupar l’autoestima, a activar pensaments positius, afrontar situacions i activitats desagradables, establir objectius i desenvolupar l’assertivitat.

ESTRÈS


L’estrès es tracta d’una reacció fisiològica de l’organisme en el qual cada persona estableix diversos mecanismes de defensa per afrontar una situació que percep com una amenaça, sigui en el àmbit laboral o personal.

Com ens sentim quan patim d’estrès?

Emocionalment sentim ansietat, por, confusió, i irritabilitat. Els nostres pensaments tenen dificultats per concentrar-se, són molt autocrítics, repetitius, sovint tenim oblits….La conducta també es veu afectada, poden sorgir dificultats en la parla, plors, increment del consum de substancies addictives, riure nerviós…. També hi pot haver canvis físics, sovint patir mals de cap, rigidesa muscular…

Existeixen dos tipus d’estrès: l’agut i el crònic

L’estrès agut sol produir-se de forma esporàdica, o sigui en espais de temps curts i no sol afectar de manera greu a la persona.

L’estrès crònic és aquell que és perllonga a través del temps causant un mal estar significatiu de salut. Pot durar des d’una setmana a mesos i inclús anys.

TRANSTORNS DEL SON


La manca de son pot provocar un important deteriorament en la persona que el pateix. Encara que les hores destinades a dormir poden variar entre els diferents tipus de persones i poden oscil·lar entre 4 i 10 hores.

Dins els trastorns del son ens podem trobar:

– Dificultat per adormir-se

– Mantenir conductes anormals durant el son

– Quedar-se adormit en situacions que no corresponen

– Excés de son

Durant la nit el son passa per diferents fases, podem distingir entre el son No REM i el son REM. Es comença amb el son NREM, que té una durada de 80 minuts, seguit del son REM, que té una durada de 10 minuts, repetint-se durant la nit de 3 a 6 vegades i durant els diferents cicles disminueix la quantitat del son NREM i augmenta la del son REM.

També ens podem trobar amb:

Malsons 

Hi ha somnis que ens deixen angoixats. Aquests solen amenaçar la nostra
seguretat o la nostra zona de confort.

Terrors nocturns 

Són somnis que fan que ens despertem bruscament amb un crit d’angoixa, i es mostra símptomes d’ansietat, taquicàrdia, sudoració…

Insomni 

Es produeix quan veiem reduïda la capacitat per dormir. Aquest trastorn sovint es dóna en les dones, la gent gran i altres persones que tenen problemes psicològics.
El terapeuta et pot ajudar al control dels estímuls externs i aconseguir una bona higiene de la son.

PROCÉS DE DOL


Entenem com a dol o processos de dol el conjunt d’emocions, representacions mentals i conductes vinculades amb la pèrdua afectiva, la frustració o el dolor.

Els processos de dol es poden desencadenar davant de la pèrdua de persones, d’éssers vius, d’objectes inanimats, de situacions, d’estatus, o bé de la pròpia imatge o de les pròpies capacitats.

Fases del procés de dol segons Kübler-Ross:

1. Shock – negació

2. Ira

3. Pacte – negociació

4. Depressió

5. Acceptació

El terapeuta et pot acompanyar en el teu procés de dol o pèrdua, treballant la resolució d’una relació, seguint una sèrie de passos que et permetran resoldre tots els temes pendents que existien en una relació que s’ha acabat.

TRANSTORNS DE PERSONALITAT


Les persones afectades per algun trastorn de personalitat mostren uns patrons de comportament crònic d’experiència interna y comportament que es desvia notablement de les expectatives de la cultura de l’individu. Es caracteritzen per la forma de apercebre’s i interpretar-se ells mateixos, a altres persones i als esdeveniments que són relativament fixes, inflexibles i socialment des adaptables. És a dir les persones afectades per alguns d’aquests trastorns tendeixen a pensar, sentir i comportar-se en general d’una mateixa forma d’interactuar amb el medi, en canvi la personalitat normal si es produeixen canvis en el medi, per exemple situacions estressants aquests tenen la capacitat d’adaptar-se i flexibilitzar-se.

Classificació:

Trastorns de la personalitat: Grupo A:

Trastorn de la personalitat paranoide

Trastorn de la personalitat esquizoide

Trastorn de la personalitat esquizotípica

Trastorns de la personalitat: Grupo B:

Trastorn de la personalitat antisocial

Trastorn de la personalitat límit

Trastorn de la personalitat histriònica

Trastorn de la personalitat narcisista

Trastorns de la personalitat: Grupo C:

Trastorn de la personalitat evasiva

Trastorn de la personalitat dependent

Trastorn de la personalitat obsessiva compulsiva

Altres trastorns de la personalitat

Canvi de la personalitat degut a altra afecció mèdica

Aquests trastorn són molt complexos i requereixen d’un professional qualificat, moltes vegades es va a consulta per tractar un altre símptoma que sembla que sigui el principal, per exemple una depressió, un trastorn obsessiu compulsiu, un trastorn d’ansietat…, però darrera d’aquest s’amaga el problema principal que cal tractar a fons.

Tenint en compte que tota relació disfuncional implica un dèficit, l’existència de tals disfuncions, fa recomanable l’entrenament en assertivitat.

DEFICIT D’HABILITATS SOCIALS


Les habilitats socials ens ajuden a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, fan que mantinguem bones relaciones amb totes aquelles persones que ens rodegen (família, amics, companys de feina…) i que aconseguim els nostres objectius. Les habilitats les mostrem mitjançant la nostra conducta (pensaments i emocions).
Quan una persona mostra un dèficit en habilitats socials sol viure un aïllament social, vol dir que no percep adequadament les relacions amb els altres, sentint emocions negatives que sovint ens fan sentir malament.
No ser assertiu significa no expressar les nostres opinions i sentiments tant si són positius com negatius. Hem d’aprendre a saber dir “no” sense que ens sentim malament. Aquestes i altres conductes de les nostres relacions interpersonals podem modificar-les.
Millorant l’assertivitat, l’autoestima i la timidesa adquirim eines que faran que millorin les relacions en tots els àmbits de la nostra vida. Hem d’aprendre a comunicar-nos assertivament. Malauradament, encara avui en dia aquesta assignatura no s’ensenya als col·legis. Tenir una sana autoestima i una comunicació correcta ens ajudarà, de ben segur, a ser més assertius.

Afegir comentari

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats *

Truca'm:

609775585